Nova col·laboració de Marian Vayreda al setmanari La Comarca d’Olot, revista de referència, des de 1979, a la comarca de la Garrotxa, que surt cada dijous i que informa i divulga continguts de proximitat.
En una nova secció de creació literària, anomenada Contalles, una vegada al mes podeu llegir relats curts de diferents autors locals i comarcals. Cada obra estarà acompanyada d’una il·lustració feta per Marian Vayreda.
Acompanya el primer dibuix el relat “Pecat Original”, que teniu tot seguit, de Benjamí Martos Morales.
Pecat original
Tres… tretze… vint-i-dos.
Va ser el meu gran error, el meu propi pecat original, i ha condicionat tot allò que he fet i tot allò que he sigut des d’aquell fatídic moment. No va ser la meva timidesa juvenil, ni tan sols el meu complex per tenir alguns quilos de més, simplement vaig deixar-la marxar com qui veu passar un tren sabent que no el pot agafar. Ella, la noia més meravellosa que he conegut mai, tornava cap a casa després de compartir amb mi un capvespre més asseguts al passeig marítim, i jo vaig observar com la seva silueta es desdibuixava en la llunyania ignorant que aquella havia sigut l’últim cop que em perdia en els seus ulls. La seva bellesa imperfecta, el seu somriure captivador i la manera com em feia sentir quan estàvem junts eren el millor que m’havia passat mai.
Tres… tretze…
L’endemà vaig saber que havia tornat amb els seus pares a la ciutat i amb el pas dels dies vaig comprendre que mai més tornaria a veure. Sí, va ser el pitjor pecat de la meva vida, ses dubte, i encara avui n’estic pagant la penitència. D’ençà d’aquell capvespre la meva vida ha transcorregut a batzegades mentre imaginava com hauria sigut viure al seu costat.
Tres…
Ara que tinc 40 anys he pres una decisió: ho deixaré tot i marxaré a buscar-la. Necessito trobar-la i dir-li tot allò que no vaig ser capaç de treure de dins meu en aquelles inacabables converses a la vora del mar. No sé on és, si ha trobat l’amor amb algú altre o si la soledat és, també, la seva millor companyia, però vull tenir-la davant meu una vegada més.
-Senyor, Josep, pot repetir els tres números que li he dit al principi
En Josep es mira la infermera amb els ulls vidriosos i una expressió de desconcert. Després, desvia la mirada cap a l’infinit i continua immers en els seus pensaments, aliè a la realitat que l’envolta. Assegut a la cadira de rodes, als 86 anys i en una fase avançada d’Alzheimer, en Josep somriu perquè aviat es retrobarà, finalment, amb l’amor de la seva vida.
Benjamí Martos Morales
